• Bernat Picornell i Grenzner

    Embolicat i compromès en 50.000 temes i merders... Es creix i s’aprèn des de les entitats. Política? Possiblement una vocació... Projecte polític? Independència, sens cap mena de dubte. Fotografia? Un gran hobby!
  • Podeu contactar amb mi a: bernatpicornell@gmail.com bernatpicornell@hotmail.com
  • Més sobre mi

    Fotografies de la càrrega policial de dimecres a la nit al Flickr!!
  • Catalunya Ràdio

  • RSS 3cat24.cat

  • RSS Cugat.cat

    • 100 dones víctimes de violència masclista, sota el seguiment dels Mossos a Sant Cugat 28 Setembre, 2020
      Els Mossos d'Esquadra tenen 100 expedients actius de dones de Sant Cugat oberts per violència masclista. Això implica que aquest centenar de dones està dins el protocol de seguiment del cos policial, unes mesures que durant el confinament s'han incrementat de manera preventiva. De març a juny, els Mossos d'Esquadra a Sant Cugat han realitzat m […]
      Anna González

Últim programa de "La nit al dia"




No tinc massa temps i, tot i voler-vos comentar el recent episodi de guerra entre les llengües minoritàries i el mateix estat Francès. Per pura casualitat ahir a la nit vaig estar llegint sobre el tema i ves per on, avui ens han preguntat la qüestió a l’examen de Ciència Política… Queda apuntat per comentar-ho!! Queda pendent també la contestació de “l’Anònim”!

Simplement vull escriure i informar-vos que demà serà l’últim “la Nit al Dia”. El programa que s’ofereix cada dia a mitjanit a TV3 plega després de 6 anys. Primer va començar a emetre’s al 33 però conseqüència de l’èxit, ha ocupat durant 3 anys les graelles de Tv3. Fins fa poc el presentava la Mònica Terribas i en confirmar-se el seu pas a la direcció de Tv3 ho ha presentat Albert Clossas.

Personalment crec que ha estat dels millors programes en els 25 anys d’història de Tv3 ja que, tant convidava a la reflexió en les entrevistes, com informava amb molta regurositat les informacions més destacades. Han estat molts els cops que, arribant tard a casa sense veure les notícies, he comptat amb “La nit al dia” per tal de no marxar al llit sense saber-ho tot del dia. Grans entrevistes a grans personatges resseguint fil a fil l’actualitat nacional, estatal i internacional. SEMPRE rigurositat i neutralitat absoluta. Tothom ha passat pel programa de mitjanit de Tv3.

Demà, última entrevista. Raimon Panikkar. I no crec que sigui pas casualitat. Gran personatge i filòsof resident a Tavertet… L’altre dia sentia una conversa entre ell i n’Antoni Basas i realment val a dir que té mooolt talent. Us convido a escoltar les seves reflexions i converses al matí de Catalunya Ràdio i també us recomano a llegir un llibre editat per Proa sobre aquest mateix tema. El llibre es titula “El Matí amb Raimon Panikkar”. Simplement esplèndit.

Tornem al tema… No sé si donen de baixa el programa pel canvi de presentador però simplement em sap molt greu… En un món en el qual cada cop més els programes de televisió no ensenyen la realitat, la “Nit al Dia” posava les coses al seu lloc…

Simplement això, volia deixar constància que aquest programa ha sabut posar a tothom “la nit al dia”.

Respota al comentari del post anterior. Congrés d’Esquerra!

“Anònim”: et responc amb un nou post ja que vull que vegis la resposta! Primer de tot… Ja sé que no ho faràs però… Trobo si més no “lleig” que ho diguis anònimament!! Vaja, tampoc mossego, eh!
També cal dir-te que gràcies de tornar a deixar el comentari (entenc que el de l’altre dia també erets tu) i així et responc ja, sinó no ho hagués fet fins d’aquí un temps.

Bé, primerament Països Catalans. Escolta’m una cosa. Jo els defenso com qualsevol altra persona pot defensar que el Valencià no és Català. M’explico: l’estat espanyol unitari no és històric també? No varen crear l’Espanya del gran imperi fa molts i molts anys amb una centralitat que a voltes encara dura? Doncs el mateix. Crec en els Països Catalans per un motiu cultural!

Hi ha molta gent al País Valencià que n’està fins allà baix d’Espanya. Que està fins allà baix de tenir un llindar del 5% que no permet que surtin escollits partits petits. Que està fins allà baix que no es permeti una lliure circulació d’ideals i que de tant en tant posin bombes a la seu d’Esquerra d’Alacant o que cremin periòdicament la seu d’edicions 3 i 4, propietari del qual, Eliseu Climent, va pagar de la seva butxaca el repetidor perquè es pogués veure TV3 al País Valencià. Que està fins allà baix de tant d’Espanyolisme. AIXÒ ÉS HISTÒRIC??????? Tots aquests greuges són històrics? Si us plau, digue’m que sí!

Hi ha molta gent a la Catalunya Nord que està fins allà baix d’un estat centralista i de l’estil més Jacobí dels últims temps. Que està fins allà baix de Nicolas Sarkozy. Que està fins allà baix d’un estat que no protegeix un bé cultural: la llengua!!!

I podria seguir amb la gran llista de desavinences entre territoris. És per això que vull uns PPCC lliures d’estats que no volen res més que fotre la cultura Catalana. Per això. Evidentment és complicat però per això ho busco, per rebaixar-ho! I escolta, jo no he proclamat res, no he proclamat cap independència. Si ho hagués fet les tropes dels estats Espanyol i Francès ja haurien sortit al carrer, com l’any 1707 en el qual van cremar Xàtiva sencera!

Escolta, no és que pensi que el meu partit és l’únic que lluita per la independència. És que et demano que em diguis un partit de Catalunya que ho faci! Evidentment hi ha formes de buscar-ho. Ho ens encarreguem primer de la qüestió nacional o primer la social. Si optem per aquesta segona, entrem a govern, treballem i d’aquí un temps en parlem. Escolta una cosa: tu saps quina feina es fa? Tu saps quina és la regió d’Europa que coopera més? Catalunya. Saps qui porta cooperació? Esquerra. Saps qui crea més pisos per jovent que mai? Esquerra. I tot això, per crear un millor país per assolir la independència. Escolta, si no hi veus canvi tranquil, ja el veuràs. Però si et llegeixes el post que he escrit abans, no dic que l’executiva hagi d’aconseguir la independència. Som tots i cada un de nosaltres que l’hem de cercar. I jo ho sento però les hores que he dedicat pel país no les has dedicat tu amb molts altres temes que, ho sento, desconec. Treballem i no ho deixem de fer. Ja et posaré exemples un altre dia, t’ho asseguro.

Que li donem la mà al rei? Evidentment que sí! Escolta una cosa, com vols que aconseguim la independència si no entrem en el joc democràtic, m’ho expliques? Òstia dona’m una solució vàlida i la posarem en pràctica! I no t’enganyis, per exemple, les CUP, per dir qualsevol cosa, també entren en el joc democràtic per aconseguir arribar més enllà.

Què collons dius dels cotxes oficials? Escolta, no som uns venuts. A veure si tu ets capaç de portar la vida que porta qualsevol polític. Aixeca’t a les 6 del matí i arriba a casa a les 2 de la nit havent tingut simplement una hroa per dinar. Això no ho vol ningú. No sé si treballes o no. Però a veure qui és el llest que un 15 d’agost atura les seves vacances per anar a Barcelona a arreglar un tema d’estat. Creus que després recuperen aquests dies? Ni el més majara dels treballs fa aquests horaris. I evidentment que es va en cotxe oficial. Els càrrecs de govern bé han de tenir protecció, no et sembla? I una cosa, sobre el tema del carril d’emergència…

  1. Sí, són més important que tu. Bàsicament pq són càrrecs de govern i tu no. Ells treballen pel país i tu, si treballes, també però a menor escala. Ells fan aquests horaris, tu no.
  2. Carril d’emergència… Escolta, et creus tot el que surt als diaris? Primer, era una simple carta al diari. Segon: com aquella dona va poder veure que era en Carod si anava corrent pel carril d’emergència i el més important: COM EL VA PODER VEURE SI ELS COTXES OFICIALS PORTEN VIDRES FUMATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!??????????????

I no, no ens la porta fluixa. Torno al tema d’abans. Hi ha gent dins el partit que prefereix govern per això, per treballar per les persones. Primer informa’t de la obra de govern i després en parlem!!! Si? És un ** tòpic el de “els polítics no fan res”. I una merda no fan res. Si realment no féssin res el país no tiraria, i em sembla a mi que sí que tira. Ja escriuré sobre això i et faré una llista de coses fetes!!

Apa, siau i espero que diguis qui ets, jo ja saps qui sóc.


PD: potser no treballa en una fàbrica però treballa molt més que algú que treballa en una oficina… Horaris… Tu els fas? Respòn. Quina responsabilitat tens tu dins del teu lloc de treball? Ell, quan era conseller de Governació tenia una responsabilitat que ni un cap d’una empresa!

President Puigcercós, secretari Ridao: a les seves ordres!

“Al loro! Que no me los embauquen!! Que no estamos tan mal!”

Doncs ja està, el dia 14 ja ha passat. Avui és “el dia després”. Avui i en els pròxims mesos és “l’endemà del congrés”. Sí. Hora de la UNITAT! Hora de dir sí a un projecte. D’aquest congrés en podem extreure uns punts bons de la ponència definitiva… Anem a pams.

Dia intens. El congrés comença més o menys puntual i primer gran moment: informa del president sortint. Doncs molt bé, un discurs GRAN d’un home que deixa el partit 50 vegades millor que com el va deixar. Bé, això ho haguéssim dit fa uns anys però és igual: ha treballat, ha fet feina i ha combregat amb tothom. Ha sabut mantenir la unitat interna fins i tot en els moments més crítics com la conversa a Perpinyà. La unitat fins ara, al final. Fins el moment en el qual Carretero va sortir del govern. Discurs, torn tancat de paraules i rèplica. Gran orador i gran president. Moment de treure la balança: opció armada o opció democràtica? A parer meu ha de jugar paper “Felipe González”… Orador que parla i s’aixequen els pèls! Gran orador i gran final: PRESIDENT PUIGCERCÓS, SECRETARI GENERAL RIDAO, A LES SEVES ORDRES!!

Doncs mira, aquest potser seria el moment amb el que em quedo. A les seves ordres.
Torno al principi i recordo la campanya: el dia després unitat… Quantes vegades ha sortit aquesta paraula avui? Incomptables. Doncs això, escolteu, que no ha sortit en Xavier Vendrell? UNITAT. Que no és l’executiva que volem? UNITAT. Que han retirat l’esmena a la totalitat d’en Carretero? UNITAT. Que no ha sortit el teu conseller nacional? UNITAT. Que no… i un gran etcètera de qüestions que haurien pogut anar millor (i sort que no han convidat Unitat Nacional al congrés, seria brutal!).

I demano si us plau que tota aquella gent que no és del partit i que no sap com ha anat ben bé que callin. Que callin i no diguin res, perquè si realment són independentistes, tot i que no combreguin amb Esquerra Republicana de Catalunya, som l’únic partit que apostem. I apostem fort! Com ha dit aquell, de 1000 que preguntem, 2000 contestaran? partit Independentista, Esquerra.

I faria aquest discurs etern. Em fa il·lusió haver participat en aquest congrés. Un més de la història… I ja en van 25! I tot que em costa dir-ho simplement pel fet de com han anat les coses, estic orgullós d’aquest partit. Estic orgullós de tenir una GRAN oposició interna i que tothom treballi. Alguns no combreguen amb el final, però pocs militants seran els que tocaran el dos. Perquè aquí estem per treballar, perquè la independència no és qüestió del 2014. És qüestió d’ara! Fins ara hem treballat i ara seguirem treballant. Amb més força que mai. I no oblidem. Al veí, no l’ha de convèncer en Vendrell, ni la Pilar Albiol, ni en Puigcercós o en Ridao. Hem de fer-ho treballant, militant, des del carrer. Des de les places i carrers de totes i cada una de les viles dels Països Catalans hem de convèncer. I ens ho hem de posar al cap! Ningú de nacional aconseguirà la independència. Ni els mitjans de comunicació ni ningú altre fora de casa militant anònim. Només aconseguirem la independència el dia que vagis en tren i prefereixis perdre’l per discutir amb el venedor i dir-li: un bitllet direcció Vic. I és que ja sabem, PRÒXIMA ESTACIÓ, INDEPENDÈNCIA!!!

Tinc molts temes dels quals parlar. Que si Joan Puig per aquí, que si Air Berlín per allà…. Contestar comentaris… Intentaré fer-ho properament! Però jo no sóc com en Joan Puig que actualitza cada dia!!!! Avui… Tornava a tocar Esquerra, és clar!

Si us plau, no ens desanimem, anem endavant, no baixem del tren. Endavant a treballar i a posar “toda la carne en el asador”. A per totes!!!

Visca la terra!

Resultats de les enquestes

Bé, publico els resultats de les dues enquestes que fins aquesta matinada estaven obertes al bloc… La primera era referida a les candidatures del XXVè congrés d’Esquerra. Hi havia quatre opcions tot i que sóc conscient que al ser “llistes obertes” podies votar un possible candidat a la presidència i un secretari general de diferents candidatures…
Han votat 42 persones i la candidatura “guanyadora” ha estat la d’en Joan Puigcercós i en Joan Ridao… Pel que fa a la segona posició ha estat per la candidatura de Carretero i Carandell seguits a només un vot, de Jaume Renyer i Uriel Bertran. Per últim, el tàndem Benach i Niubó ha obtingut 7 vots.
Publico els resultats avui, dia de jornada electoral a Esquerra Republicana. Molt segurament, el pròxim post ja serà amb els resultats definitius damunt la taula!

La segona pregunta que hi havia damunt la taula era qui preferia els votants: Barack Obama o Hillary Clinton. La data per tancar la votació la vaig fixar a l’Agost, mes en el qual se celebrarà la convenció demòcrata. Ho vaig fer ja que pensava que els superdelegats serien els que acabarien triant un candidat o un altre. Però finalment he tancat la votació aquest dissabte ja que Hillary Clinton es retirarà, previsiblement, de la carrera cap a número u de les llistes Demòcrates de les eleccions a la Casa Blanca.
S’han registrat 36 vots dels quals el 85% (30) ha anat a parar a Barack Obama i el 15& (6) a Hillary Clinton

Post escrit per ___

Posted by Picasa

democràcia dins dels partits… Superdissabte



Tinc ganes que sigui dissabte.
Tinc ganes que sigui dissabte per deixar amb un pam de nas a tots els altres partits polítics d’àmbit nacional i estatal.
Esquerra ha patit, per part de molts mitjans de comunicació, un autèntic linxament i ganes de desgastar el partit. Des de molts fronts. No només, com es podria imaginar, des de fronts Espanyolistes com poden ser l’ABC, El Mundo, la Razón, etc., sinó també des de fronts Catalans: El Periódico, La Vanguardia…
S’ha dit moltes vegades que Esquerra no és un partit seriós, no és un partit exemplar i modèlic, etc etc etc. S’ha dit que els seus dirigents no fan més que barallar-se i fer-se la vida impossible…
Doncs dissabte farem una cosa inimaginable en d’altres partits. Farem servir la nostra veu per tal de decidir el nostre futur president i secretari general. El carnet d’Esquerra Republicana, dissabte, tindrà molt més valor que qualsevol altre carnet de militant d’un altre partit. Ni el PSC, ni CiU ni el PP farien una cosa així.
Esquerra dissabte celebrem la “gran festa” de la democràcia. Això ens converteix en un partit dèbil? Al contrari! Com un partit pot anar donant lliçons de democràcia (com ha fet de vegades Jordi Pujol) si no es pot escollir el teu representant?
Aquesta jornada electoral, sota concepció meva, va molt més enllà d’escollir els membres de la propera permanent nacional d’Esquerra. Vol demostrar que és possible un sistema de primàries dins d’un partit.
Des de dins del partit, alguns hem pres el compromís de respectar el que surti. I espero que sigui el que finalment acabi passant. Cal que cadascú es responsabilitzi dels seus actes i perquè surti en Joan Puigcercós no estripi el carnet i toqui el dos: no. La militància haurà d’estar més unida que mai per tal de demostrar als mitjans de comunicació com és la militància. Una gent que quan va haver de posicionar-se pel no a l’estatut, no li va tremolar el pols. Una gent que és capaç de fer canviar la seva direcció nacional. I això a altres partits NO PASSA!
Recordo encara el referèndum de la constitució Europea, quan un grup de Convergents va muntar la plataforma “euro-convergents pel no” per forçar el “NO” al referèndum pel qual s’establia una constitució Europea. Ni de lluny van aconseguir-ho. En canvi, les assemblees locals i territorials sí que van tombar una decisió de la direcció nacional. Ni por ni res. La gent d’Esquerra Republicana no té por.
Hem de desmarcar-nos de la gent que no està d’acord amb un assemblearisme. No fa menys fort ni res. Simplement fas que estar en un partit sigui quelcom més que pagar cada tres mesos.
Sí, temps ençà fins i tot les JERC van fer campanya en contra l’assemblearisme, però d’això ja en fa gairebé 20 anys.
Quina por hi ha a agafar un model com el dels EUA o com França? Un procés de primaries és tan necessari com un procés electoral qualsevol. Clar que la cultura política Francesa o Nord-Americana no és la mateixa que la que hi ha instal·lada al nostre país… Parlant d’Estats Units i procés de primàries, per fi ja hi ha candidat Demòcrata a la Casa Blanca… Barack Obama. Primer candidat negre a la casa Blanca. I així de ràpid es diu! Ja en parlaré en un altre post però personalment n’estic content ja que com va dir aquell, l’Obama té més de dona que Hillary Clinton de negre!! Però això ja és un altre tema.
Recopilem: dissabte se celebra la gran festa de la democràcia i cal que tots i cada un dels militants d’Esquerra tanquin files per demostrar a la premsa que sí, que Esquerra no és un partit de fireta! Ara bé, els mitjans seguiran carregant: la independència no interessa. I si no tanquen files, cap problema, els altres partits seguiran sense fer primàries i Esquerra continuarà sent l’únic partit que seguirà apostant per la democràcia.

Guanyi qui guanyi, seguirem lluitant, perquè jo vull per demà la meva terra lliure!!

Quatre dies per tancar la votació del congrés d’Esquerra…

Simplement escric aquest recordatori…

Falten 4 dies per tancar la votació de quina candidatura preferiu que guanyi el congrés d’Esquerra… l’Equip de Puigcercós + Ridao, Carretero + Carandell, Renyer + Bertran, Benach + Niubó….

VOTEU!!

Vergonyosa biblioteca

Article d’opinió

Aquest article el podeu trobar al TOT Sant Cugat i al diari de Sant Cugat d’aquesta setmana i al diari “El Punt” (edició Vallès Occidental) de dissabte 31 de maig.

Vergonyosa biblioteca

Què fa un estudiant de qualsevol indret de Catalunya en època d’exàmens? Segurament, anar a estudiar a qualsevol biblioteca a prop de casa seva.

Què fa un estudiant Santcugatenc en època d’exàmens? Quedar-se a casa estudiant! És imperdonable que un dels pobles més importants del Barcelonès tingui una biblioteca tan petita, amb pocs exemplars ACADÈMICS i amb un horari increïble! Com pot ser que tanqui els dissabtes a la tarda, diumenges i dilluns al matí? Per no dir que tanca a les 9 de la nit, com els comerços! Una biblioteca no és un comerç és un SERVEI, i com a tal, ha de satisfer les necessitats de la població, cosa que no fa ni de lluny. Ara ampliaran horaris… A partir del 12 de juny… Qualsevol cosa és millor que res però… Senyors de l’ajuntament: sabeu quan comencem exàmens els estudiants? Dissabtes a la tarda, diumenges i dilluns al matí ens seguirem quedant a casa.

PD: Hi ha una errada. Vaig posar “Barcelonès” quan en realitat volia posar província de Barcelona… No és que vulgui formar part del Barcelonès eh! El Vallès resisteix!

t’agrada el suc de tomàquet? Sí = Independència


Sembla que l’activitat política nacional i internacional d’aquests últims dies s’ha accelerat notablement… Derogació del decret de sequera sí, derogació del decret sequera no, últimes novetats sobre la proclamació del candidat demòcrata a la Casa Blanca, obertura de la frontera Birmana un mes més tard de la catàstrofe, etc, etc. Per altra banda cal explicar que tinc forces posts pensats per publicar: protesta de la situació de biblioteques a Sant Cugat, sobre l’inici de la cultura Europea (fent referència al llibre de Josep Fontana (1994), Europa front l’espill), volia comentar un article de la Vanguardia d’avui (29 de maig) d’en Màrius Serra, un post sobre el GerryMandering (link amb una fotografia perquè aneu fent boca, ja explicaré què és!), etc, etc, etc. Per tant, molts posts per publicar però vull seguir en la línia de publicar un escrit cada quatre dies aproximadament! Per altra banda, i abans d’iniciar l’escrit d’avui, demanaria als lectors d’aquests, que deixin algun que altre comentari! Tan se val de quin estil sigui: des de “quin article més xorra” a comentar sobre de quin color tenen la llengua als gats… Recordo també que ens pocs dies es tancarà la votació sobre qui preferiu que surti President i Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya… Acabeu de votar!!

Per fi em disposo a escriure… Toca País Basc. Ja és un tema recurrent en aquest blog parlar de la necessitat de normalitzar el discurs independentista per arribar a convèncer la gent. Ho ha fet Escòcia, i ara li toca el torn a Euskadi. Ahir, el seu lehendakari, complint amb les seves paraules ha expressat la voluntat seriosa de convocar a les urnes als ciutadans i ciutadanes bascos. Des d’aquest moment, les notícies s’han anat succeint ràpidament i les reaccions no s’han fet esperar.

Comencem pel principi. Juan José Ibarretxe, en roda de premsa, presenta el que seria el seu pla per recuperar l’estabilitat d’Espanya. Això passa per convocar un referèndum en el qual el poble Basc expressi amb claredat la seva opinió. Les preguntes serien dues:

La primera va dirigida especialment, diria jo, al Partit Popular. A la dirigent San Gil, Rajoy i companyia. Ells, que en la treva posterior a l’assassinat del dirigent socialista Ernest Lluch (si m’erro perdoneu-me!), van enviar a Aznar a negociar, amb banda terrorista, s’han posicionat en contra, durant tota l’anterior legislatura al diàleg amb E.T.A. Condició sine quanon, que abandonessin les armes. Després en parlem. Sobre el tema diàleg podríem fer-ne un llarg memorial de greuges: converses de Ronald Reagan, taules de negociació, negociació amb històrics antics membres de la banda com Julen de Madariaga (vegeu La Pelota Vasca), més tard empresonat), intent d’interlocució amb membres protagonistes d’haver aconseguit la pau a Irlanda del Nord amb la IRA, conversa d’en Carod a Perpinyà i un llarg etcètera sobre les converses de dirigents polítics i de la societat en general. No hi ha hagut cap exemple de banda terrorista que hagi abandonat les armes sense diàleg. No hi ha hagut cap exemple d’abandonament de les armes si no hi ha una clara voluntat d’interlocució entre les dues parts. I això no només vol dir parlar, sinó cedir en alguns aspectes… Ara ja m’estic anant per les branques però podria parlar sobre la detenció d’Arnaldo Otegi, personatges sobre Gerry Adams, etc. Però aquest no és el tema que ens ocupa avui.

Resumint: primera pregunta encarada a solucionar el problema, de vegades encallador, d’E.T.A. Aquesta pregunta deixa molt clar que E.T.A. ha de tenir un clara i ferma voluntat de deixar les armes. No que les deixi abans de parlar. Si tu no em dones res a canvi jo no faré res… Normal!

2a pregunta: segurament aquesta pregunta és prèvia a demanar la independència. És un pas previ a convocar un veritable referèndum. Una primera pregunta per instar a l’executiu Espanyol de negociar un referèndum d’autodeterminació i després sí, consulta popular.

Crec que és una consulta integradora. No va en contra la llei ja que no pregunta sobre la voluntat secessionista, sinó sobre la voluntat de diàleg entre ambdues parts. Voluntat integradora. Insta a fins i tot al PSE, a assentar-se al voltant d’una taula i xerrar. No unilateralment no, parlant totes les parts… A mi que em perdonin, però si hi ha manera més correcta de fer les coses… Que me l’expliquin!

Reaccions n’hi ha per donar i per vendre. L’executiu diu que si s’aprova al parlament basc (cosa que així sembla que serà), portarà la consulta al constitucional, la qual cosa paralitzaria 5 mesos el procés. El PP hi està d’acord però afirma que també el portarà ell (per tant dos recursos d’inconstitucionalitat, una gràcies a 50 diputats, el mínim per presentar-ne un, i per altra banda el recurs del senyor president). En Carod i en Puigcercós celebrant la decisió del lehendakari i titllant d’irresponsable la Moncloa, etc, etc, etc. Volia escoltar la COPE aquest matí però finalment no ho he fet… Ja me n’informaré.

Vaig acabant l’article tot i que sóc conscient de la de coses que m’he deixat. M’haureu de disculpar: l’examen d’economia amb les seves respectives polítiques fiscals europees, etc., poden més. Finalment només vull afegir una cosa. Que és inconstitucional preguntar si el País Basc vol separar-se? Que preguntin simplement si agrada el suc de tomàquet. Un sí seria favorable als interessos dels bascos, un no, voluntat de quedar-se… Ui, o potser no? Potser el PP diria que aquesta pregunta significa si als bascos els agrada la sang que fan vesar els terroristes…

Repeteixo les disculpes sobre aquest post, volia comentar moltes coses i… me n’he deixat moltes de més importants… La qualitat no és que sigui de la millor tampoc! Milloraré! 🙂

Catalunya – Argentina



Dissabte passat es va jugar el partit número 200 de la selecció Catalana. I no va omplir ni la meitat del Camp Nou… Normal, l’ambient de la selecció no és el de fa un temps.

Aquest model de partit s’ha d’acabar. No serveix per res, no hi va ningú i no hi guanyem res. Fa molts anys que la Plataforma pro Seleccions Catalanes planteja el mateix partit. Aquí entra potser la tossuderia de la plataforma de celebrar els partits SEMPRE al Camp Nou! Això es pot fer en un Catalunya – Euskadi, partit i plantejament ben diferent de qualsevol altre. Llavors omples el Camp Nou!

Mireu, dissabte van anar al camp nou 40.000 persones, 10.000 de les quals eren Argentins. Aquest partit el fas a camp del Nàstic o del Terrassa i tens un ple absolut i un ambientàs!

Jo sóc el primer que no vaig anar-hi ja que, assumptes personals a banda, ja no té cap motivació anar a un partit de la nostra selecció. Podem distingir dos nivells:

Nivell esportiu: trist, molt trist que els gran jugadors Catalans no participin en un partit així. Bojan ho deixa córrer per evitar el mateix que li va passar a l’Oleguer (que tampoc va venir, i mira que dijous estava bevent i de festa a la Patum)… Juguem fins i tot amb un jugador nascut a Albacete (Iniesta)… Què els aporta la selecció a aquests jugadors?

Nivell organitzatiu: ens ho hem de replantejar. Hem de buscar nous mètodes, nous al·licients per fer anar la gent a un partit de la selecció. No sé la solució exacte, sinó la diria, però pensant em surt una llarga llista de coses a fer i que no es fan. Des d’omplir el centre de les grans ciutats amb pamflets a una major implicació del govern.

Si no canviem, les antigues festes, es quedaran en això, en antigues festes.

Ens creiem o no, que la selecció Catalana algun dia serà oficial? O ja ens està bé anar fent partits de costellada amb poca assistència i poc entusiasme?


Puigcercós ja s’ha passat abans de ser res…

Puigcercós ja s’ha passat abans de ser res…

Doncs sí, avui parlem de la candidatura de Gent d’Esquerra ja que em sembla que darrerament, el seu líder s’ha passat força amb les últimes declaracions. Com ja deveu haver vist pels mitjans de comunicació, Joan Puigcercós ha presentat el seu llibre Generació.cat. En aquest llibre, fa certes afirmacions que trobo totalment fora de lloc i totalment indigne de tot un candidat a presidir el 3r partit de Catalunya i el partit que ha i hauria de liderar el camí cap a la independència.

En primer lloc s’autoproclama candidat a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions, això sí, apel·lant a la decisió que prengui la militància en un hipotètic procés d’eleccions primàries. Diu també que “li ha demanat l’electorat i els militants d’Esquerra”, que prengui aquesta situació… Li haurà demanat la seva família ja que em sembla que ningú ho ha fet. Posem-nos en situació: 7 de juny eleccions a presidència i secretaria general d’Esquerra Republicana. Imaginem-nos doncs, que en Joan Puigcercós, pels motius que sigui, no surt escollit president del partit i ho és, per exemple, n’Ernest Benach (per cert, us recomano l’última edició de la revista Castells, que l’entrevisten com a ex cap de colla de Tarragona). No surt escollit president i en les properes eleccions es presenten, a les primàries, en Benach i ell. Seria possible que sortís ell però és aquí on trobem el què del la qüestió i la meva crítica. NO entenc com una persona, abans d’un congrés pot donar tant i tant per suposat que serà presidenciable aprofitant que és president d’Esquerra (això no ho diu però tots ho podem entendre). Crec que Puigcercós ja comença malament (en el cas que sigui així) la seva presidència a Esquerra. S’ho ha cregut. S’ha cregut massa ràpid que guanyarà les eleccions. Es pot saber què és això????? Una cosa és que confiïs en les teves possibilitats i l’altra és que ho donis per fet. Doncs no, no és seriós! És que la seva candidatura es pensa que guanyarà àmpliament i que no s’aprovaran cap de les esmenes que presenten les altres candidatures a la ponència oficial? Doncs no! La seva candidatura haurà de ser inclusiva per dos motius:

  • No guanyaran fàcilment. És a dir, no guanyaran amb un ampli marge de vots, cosa que farà que hagin de pactar amb altres persones
  • S’aprovaran, al meu parer, moltes esmenes d’altres candidatures diferents a les de Gent d’Esquerra. Per exemple n’hi ha unes quantes d’EI que crec que poden arribar a marcar, en certa manera, el futur del partit.

Per altra banda, i això ho sento però ja és de jutjat de guàrdia són els referents polítics que té en Puigcercós. Hi haurà gent que dirà “sí, i què”. Però no, jo no em quedo indiferent. Segon Puigcercós, els seus referents són Tony Blair i Bill Clinton. Parla també de Nicolas Sarkozy, que tot i certes diferències, diu mantenir certes semblances. Jo no sé fins a quin punt això és bo per una persona que ha de mantenir un partit d’ESQUERRES i Independentista. Un Blair que és ex primer ministre d’un país que no vol donar la independència ni a Irlanda del Nord ni a Escòcia. Un president, com Bill Clinton, que varen practicar, com tants d’altres, un gran neoliberalisme… Polítics de dretes amb tots els ets i uts. Vaja, no parlem de Nicolas Sarkozy, el polític més Jacobí que ha tingut en els últims anys França! Sí, diran que s’ha tret de context i que el que admira d’aquests polítics és la seva fermesa, manera de parlar… Deixem-nos d’històries. Aquests personatges no poden ser mai referents en cap país d’Esquerres…. Que Rajoy té com a referent a Lenin per la seva valentia i fermesa a l’hora d’aplicar el comunisme? NO!

Finalment, quina concepció té Puigcercós de l’economia? Hem d’anar cap a un sistema liberal i deixar-nos de socialdemocràcies i polítiques d’esquerres? Em sembla que no. Una cosa és ser pragmàtic i l’altre és anar a parar 3 carrers més enllà. I sí, baixo del burro i reconec que Esquerra està tirant per aquest camí. Que posats a que s’hagi d’”explotar” un treballador millor l’exploti un català que un japonès? NO. NO i punt. Ho sento Maria, em vaig equivocar defensant en Josep Ginesta a classe d’economia (tot i que amb certes coses encara hi estic d’acord). Després critiquem a en Carretero. Que si és de dretes… La nostra opció també és dreta? Hem de ser, com diu Puigcercós “desacomplexadament liberals”?

Mireu, segurament guanyarà en Puigcercós al congrés. I en certa manera considero que és la millor entre les pitjors opcions. Ara bé, caldrà ser crític amb ell! Donem-li suport però compte! Compte si us plau!